BULLMASTIFF

Aspecte

 

Més lleuger i menys arrugat que el Mastí, el bullmastiff és un gos actiu i ple de vivacitat malgrat el aire malenconiós que el emana, a causa de la màscara negra que envolta els seus foscos ulls, la seva ampla nas i les seves sòlides mandíbules.

És un dels millors gossos de guarda que hi ha en l'actualitat, sempre que hagi comprès el que s'espera d'ell.

 

Emprar sense haver-li brindat una meticulosa educació, sense que hagi après a obeir per contrapesar la seva natural impetuositat, constituiria un error.

 

El seu amo no tindria més remei que confiar a una escola de gossos de guarda, ja que els seus dos avantpassats, el Mastí i el Bulldog, eren gossos temibles dels que conserva certes característiques.

 

De la unió dels seus dos avantpassats, el bullmastiff ha heretat un olfacte desenvolupat, un valor a tota prova, una gran rapidesa en l'atac i una notable intel·ligència en l'acció. Sens dubte per totes aquestes virtuts és freqüentment utilitzat per la Policia a Gran Bretanya.

Malgrat els seus orígens i la seva impressionant talla i pes, el bullmastiff és un gos de companyia afectuós, encantador i tranquil, molt pacient amb els nens. Al seu amo li professa una passió incondicional.

Sense risc de decepció es pot comptar amb la seva fidelitat i lleialtat, però sent una gran necessitat d'atenció i sobretot afecte.
Si se li deixa sol s'avorreix i passa la major part del seu temps dormint, cosa que no és la millor manera de conrear les seves naturals condicions de lleugeresa i potència, ni de proporcionar-li la musculatura, dinamisme i vivacitat necessaris al seu "ofici" de guardià.

Si hem de creure la definició que dóna el seu club, el bullmastiff reuneix tres rares qualitats: bellesa, bravura i bondat.

 

ENSINISTRAMENT del bullmastiff al segle XIX

En la segona meitat del segle XIX, els guardes de caça anglesos, que temien per la seva vida, van buscar un gos ràpid, més agressiu i àgil que el Mastí, menys ferotge i més gran que el Bulldog, un gos que sabés guardar silenci en apropar l'enemic, que només ataqués quan se li ordenés, capaç d'immobilitzar l'adversari sense mossegar.

 

Aquest gos és el bullmastiff, la selecció i educació requerien molta cura i atencions.

D'una ventrada únicament es conservava el cadell més fort. Se li alimentava abundantment i no se li sotmetia a cap exercici especial fins als quatre mesos.

Se li acostumava llavors a admetre la presència dels gossos de la casa i mantenir la distància amb els altres.

Tot seguit, el jove bullmastiff se li posava en contacte amb el bestiar i les aus de corral fins que deixava de prestar atenció, per tal que posteriorment no li distraguessin en el seu treball aquests animals.

 

Aprenia després a sentir sense parpellejar trets d'arma de foc, a escalar murs, saltar fosses i barreres i creuar rius.

Als vuit mesos se li cap a portar morrió i se li deixava perseguir un home a través del camp.

 

Rebut a pals, acabava aprenent a enderrocar al seu adversari per lliurar-se dels cops.

Amb cada "lliçó", el perseguit resistia una mica més. Cap al final de l'entrenament, als catorze o divuit mesos, el gos podia atacar un home armat.

 

Història

El bullmastiff es va crear sens dubte en la segona meitat del segle XIX per defensar les grans propietats latifundistes contra caçadors furtius i lladres. Prové de creus entre el Bulldog i el Mastí.

 

Fa dos mil anys, el Mastí, gran, valent i temible en el combat, feia estralls a Anglaterra, més donat, d'altra banda, a la defensa que l'atac, contràriament al Bulldog, la agressivitat es va conrear durant segles per als combats contra toros.

 

Per millorar les qualitats olfactives del bullmastiff i convertir-lo en rastrejador de classe, va rebre més tard sang del Bloodhound.

Faircraft Fidelity va ser el primer bullmastiff inscrit al club, i la raça es reconeixeria oficialment el 1928.

 

Per defensar la puresa, el club va decidir que únicament podrien inscriure els gossos que descendissin de tres generacions de bullmastiffs de pura raça.

 

Així van acabar els encreuaments entre Bulldogs i Mastins. El 1924, l'American Kennel Club va reconèixer al seu torn la raça dels Bullmastiffs.



Pàgina creada principalment per navegadors que soportan HTML5 com son Chrome, Safari, Firefox, Opera i Internet Explorer 9