BOXER

Aspecte

Aquest autèntic atleta del món caní, tot músculs, fogós i voluntariós, necessita un amo de temperament esportiu, aficionat a llargues marxes que permetin al Bòxer expansionar i compartir la seva immoderat gust pel joc.

A l'edat en què els seus congèneres busquen tranquil·litat i la tranquil·litat, el Bòxer convida a jugar amb una mímica que no ofereix cap dubte. Es tracta, doncs, d'un excel·lent company dels nens, als quals adora.

Alegre, afectuós, però una mica tossut, el Bòxer posseeix una fogositat que és necessari controlar mitjançant una educació ferma que posi de manifest les seves meravelloses qualitats de gos intel·ligent, de gran cor i tendra mirada.

Fidel al seu amo i molt sociable, sap també comportar-se com un gos de guarda i protecció i rivalitzar amb els millors. El Bòxer defensarà al seu amo, la seva família i els seus béns amb coratge i intel·ligència.

Segons l'opinió dels entesos, demostra ser un dels gossos de guarda mentalment més equilibrats: dóna prova d'una gran valentia, alhora que sap controlar els seus impulsos.

És un animal que es pot deixar tranquil · lament en companyia dels nens ja que juga amb ells amb molta cura i extremat amor, suportant amb estoïcisme les entremaliadures dels petits.

En l'actualitat es tendeix cada vegada més a tractar el Bòxer com gos de companyia. Net, discret i silenciós pot, en efecte, adaptar-se a la vida en apartament si li assegura l'exercici físic indispensable.

Però una existència sedentària no és la ideal per a aquest gos sobretot quan és jove.

Els qui posseeixen un Bòxer estaran d'acord que aquest gos és tot un personatge.

Potser per això la seva popularitat no ha deixat d'augmentar a tot el món.

Amb evident sentit de l'humor, els anglesos l'han triat per a simbolitzar les virtuts de la seva nació: coratge, tenacitat i flegma Tothom reconeix la seva lleialtat, fidelitat i dolçor.

Però no sempre ha sigut així .En altres temps el Bulldog va ser un gos de combat que el mateix s'enfrontava a un ós que a un teixó, rarament a altres gossos i amb freqüència a toros.

Al segle XIII, una gaseta anomenada The Survey of Stamford refereix un combat del qual naixeria el bullbaiting, esport cruel la pràctica es difondria ràpidament per tota Anglaterra.

Un dia de 1209, els carnissers llancen els seus gossos contra un toro i la furiosa persecució els porta fins les pastures del castell feudal. William Earl Warren, senyor de Stamford, assisteix al combat i l'espectacle els complau tant que regala als carnissers el prat on ha tingut lloc.

Només imposa una condició: cada any, sis setmanes abans de Nadal, hauran de seleccionar un "toro furiós" per repetir l'espectacle. En una època en què les distraccions eren rares, l'afició per aquestes confrontacions sagnants atreia per igual a camperols i burgesos, als senyors i el poble pla.

A FAVOR O EN CONTRA del tall de orelles?

Gran Bretanya, Holanda i Suïssa, pressionades per les societats protectores d'animals, han prohibit aquesta pràctica. En aquests països, els Boxers es presenten a concursos i exposicions canines sense que les seves orelles hagin estat amputades.

No obstant això, en tots els altres països es continua respectant la regla de l'estàndard que estipula que el Bòxer ha de tenir les orelles rectes, no gaire llargues i tallades en punta. És una petita intervenció que, efectuada en el gos molt jove i amb anestèsia general, no és més punyent que l'extirpació de les amígdales en un nen.

Practicada originàriament amb un cap utilitari en gossos de combat, aquesta operació només té en l'actualitat una finalitat estètica.

Història

Els qui posseeixen un Bòxer estaran d'acord que aquest gos és tot un personatge. Potser per això la seva popularitat no ha deixat d'augmentar a tot el món.

Aquests gossos de tipus molosoide s'assemblen molt als gossos, amb els quals convivien durant l'època feudal a les gosseres bavareses. Cap a 1850, els criadors alemanys van decidir creuar el Bullenbeiszer amb el Bulldog.

Mitjançant una rigorosa selecció i renovades aportacions de sang d'aquest últim van arribar a crear una nova raça i atorgar al Bòxer seu aspecte actual. El 1895, el Bòxer participar per primera vegada en una exposició. El 1900 va ser reconegut per la Federació alemanya i el 1905 es va establir la seva estàndard.